Sistema quater-imaginari

El sistema numèric quater-imaginari va ser proposat per primera vegada per Donald Knuth el 1960. És un sistema de numeració posicional no estàndard que utilitza el nombre imaginari 2i com a base. És capaç de (gairebé) representar de forma única tots els nombres complexos utilitzant només els dígits 0, 1, 2 i 3.^[1]

Els nombres menors de zero, que normalment es representen amb un signe menys, són representables com a cadenes de dígits en quater-imaginari; per exemple, el nombre −1 es representa com 103 en la notació quater-imaginària.)